procés de reciclatge

Cd/Dvd

Codi T-1935 de l´ARC de la Generalitat de Catalunya

BLIPVERT és transportista autoritzat de i té més de 15 anys d´experiència en el món del reciclatge. Això ens permet oferir un servei especialitzat, que en estreta relació amb el client, li aporta un gran coneixement sobre la composició dels materials a reciclar, el percentatge previst de revalorització, les possibilitats de reciclatge i una garantia sobre el destí i tractament adequat de tots els materials. El servei es completa amb la elaboració de la informació i dels certificats de tractament corresponents vàlids per a auditories ISO 14001.

Procés de reciclatge dels CD i DVD

El procés de reciclatge de CD i DVD és relativament senzill. En primer lloc una trituradora trenca el policarbonat del CD o DVD. A continuació és a través d´un procés de rentat com es destinta el plàstic i s´extreuen les restes d´etiquetes, a demés de la capa metàl·lica, un residu d´alumini o plata que contenen. Un cop netejat el policarbonat es treu fent-lo voltar en una sitja i a continuació s´envía a la màquina extrusora per al seu reciclatge mecànic. El procés consisteix en calentar el policarbonat fins al seu punt de fusió per que adopti la forma d´un fil continu que després es refreda i es talla a la mida com una llentia. Aquest és el procés de granulació que permet novament la utilització del policarbonat com matèria prima. Fent servir aquest mètode és possible recuperar 13 grams de policarbonat d´un CD original que pesa 15 grams, o sigui, un 90%. El policarbonat és un material de gran transparència i resistència mecànica a l´impacte. La massa resultant, anomenda gransa és utilitzada com a matèria prima per diverses industries per fabricar ulleres, carcasses de material ofimàtic, telèfons, comandaments a distància i utilitats diverses per al sector de l´automoció com ara fars, manilles i quadres de comandaments de cotxes.

De quin material està fabricat un cd o dvd?

Actualment, els CD i DVD estan fabricats de materials sintètics, la major part de plàstic: el policarbonat. Aquest plàstic és imprescindible perquè es necessita un suport que tingui una qualitat òptica molt elevada per el lector làser. De fet, el policarbonat també s´utilitza per fabricar les lents de moltes càmeres digitals. Per fabricar un CD s´utilitzen uns 16 gr. de policarbonat, material que suposa un 50% del cost industrial de la fabricació del disc (material que incrementa el seu preu conforme ho fa el preu del cru). Els principals fabricants de policarbonat són: Bayer, General Electric (la divisió química) i Dow Chemical. A part d´aquesta qualitat plàstica de policarbonat, els discs han d´incorporar alumini, laca i colorants, tots ells materials no biodegradables. La seva producció genera deixalles, consumeix energia i és contaminant, és aquest el motiu per la qual cosa el reciclatge sigui fonamental pel seu elevat impacte mediambiental.
Tots els CD gravables tenen colorants, imprescindibles  per poder gravar la informació. En els CD pregravats el policarbonat utilitzat ja conté la informació codificada. Els colorants habituals són: Cianina (blau) segons una patent la filial química Sony, empresa que va inventar el CD. Com a avantatja té que és molt sensible a la radiació ultraviolada. No obstant, el més utilitzat és la ftalocianina (verd) inventat per CIBA que és el mercat més extès ja que és més estable. Finalment també s´obtenen resultats amb el Azo o metalazo (blavós) inventat per Mitsubishi però que de moment resulta més car encara que dona una major fiabilitat.
En un CD pregravat, els forats que serviran per codificar la informació, o sigui 0 i 1, aquesta informació ja està en el propi plàstic. En canvi en un CD gravable hi ha una capa intermitja fotosensible, un pigment “dye coating”. La llum del làser reacciona a aquesta longitud d´ona i “crema” el pigment, fa els forats a sobre d´aquesta capa de pigment. Els DVD són simplement dos discs enganxats i units per un cordó de cola en el seu perímetre i només la capa és diferent.

Característiques principals d´un CD

Els CD es componen d´un 99% de policarbonat, que és un plàstic de gama alta, i una petita capa de pintura. El policarbonat no és un residu tòxic sinó una deixalla inerta però que també és matèria prima potencialment reciclable.

  • Diàmetre del disc: 120 mm
  • Obertura del centre: 15 mm
  • Material: Policarbonat
  • Espessor: 1,2 mm
  • Làser per lectura: Arsenur de gal·li
  • Gravació: en forma de “pits o marques”
  • Duració: 74 minuts

La fabricació d´un CD pas per pas

El policarbonat en gra es col·loca en una màquina per treure-li la humitat i a continuació es calenta a 300ºC perquè es liqüi. Una màquina injectora permetrà donar-li forma circular per a després deixar-lo refredar. Es trepa el centre del disc i es recircula el policarbonat sobrant. El següent pas és el cooler, on hi reposen els discs ja formats durant 20 minuts que ja contenen el track o camí on es podrà gravar la informació. Per als gravables a continuació se´ls dona el tint o dye coating (en el CD pregravat la informació ja s´ha posat a la matriu de la injectora del policarbonat). Aquest procés es realitza en una màquina on es barreja el pigment fotosensible en pols, habitualment la ftalocianina (verd) dissolta en dibutil èter o similar (uns 100 ml de dissolució per disc encara que només la meitat serà activa i la resta es recircularà). En aquest moment els CD passen un control de qualitat doncs la homogeneïtzació del pigment és un factor clau per la funcionalitat del CD. Els que es detecten amb imperfeccions es retiren. Un cop el policarbonat s´ha pigmentat no pot reutilitzar-se en el mateix procés. Els CD que passen el control de qualitat  se´ls imprimeix un codi a prop fel forat central. Finalment, es torna a calentar el CD (aquest cop a 60 ºC durant 20 mm) per a que s´evapori el dissolvent que es recuperarà novament. El metal·litzat imprescindible per aconseguir una capa reflectant que li permetrà al làser llegir la informació en els CD pregravats es fa amb un film d´alumini, que en els gravables o regravables és de plata doncs es precisa major reflexió per poder travessar les capes on s´ubica la informació. Una laca acrílica serà la protecció bàsica per evitar que es “perdi” el pigment i el metal·litzat, i que es deteriori el pigment per la radiació UV. La serigrafia final es fa segons les especificacions de cada client i es fa amb pigments orgànics (uns 10 ml per disc) que es sequen amb una llum ultraviolada. D´aquesta manera queden llestos per ser empaquetats en caixes individuals o bé en bobines.

Diferències entre les gravacions CD i DVD comercial i domèstics

Gravació de còpies comercials: Els CD-Àudio comercials es graven en un procés de 2 etapes: la primera etapa consisteix en la gravació d´un disc mestre que es realitza sobre un disc de vidre polit cobert amb una làmina fina de material fotosensible. Un raig làser d´alta potència vaporitza petites parts del material que cobreix el vidre tot deixant unes marques. Després s´ataca el disc químicament i allà on s´havien fixat les marques es produeixen petits buits: els pous (“pits”en anglès) i les valls (“lands”). La segona etapa consisteix en la gravació del disc estampador que estampa les copies comercials calcant les protuberàncies del disc mestre.

Gravació òptica: Les gravadores de CD (que no s´utilitzen per a gravar discs comercials, és a dir, les que tenim en els nostres ordenadors) segueixen un procés diferent, on el disc no és atacat químicament ni es requereixen 2 processos, sinó que es segueix un únic procés de gravació òptica digital. El disc compacte és un disc de 1´2 mm de gruix cobert d´una capa d´alumini reflectant i amb una base de policarbonat. Sobre aquesta superfície hi actuarà un raig làser i gravarà els buits. Un cop registrada la informació, aquesta és protegida mitjançant una nova capa acrílica formada per laques i plàstics que intenten evitar que les marques (pits i lands) s´esborrin  (si es plenen els buits) o que es crein nous buits. Durant la gravació, un infraroig emet un raig làser cap a un mirall situat al capçal i la llum reflexada al mirall travessa una lent i queda enfocada un punt sobre la base de policarbonat. Aquesta llum enfocada va gravant buits, que contrastarà amb les zones on no hi ha buits. Els punts (tant “lands” com “pits”) tenen una amplada de 0,6 micres de profunditat. Els lands i pits configuren uns espècies de codi Morse que serà interpretat en la fase de reproducció durant la conversió D/A. Aquests buits es van gravant en una única espiral (en la que es poden arribar a integrar 99 pistes, tenint la separació entre les pistes una amplada de 1,6 micres). L´espiral comença en l´interior del disc (propera al centre), i finalitza en la part externa.

Procés de reproducció d´un CD

La lectura òptica és relativament senzilla. Durant la reproducció, quan el raig làser incideix sobre la capa d´alumini reflectant, la llum és reflectida, dispersada i reencaminada mitjançant una sèrie de lents i miralls cap a un fotodíode receptor. Aquest fotodíode és capaç d´interpretar la senyal digital. Això és degut a que la llum que arriba a la valle és reflectida i va desfasada mig període respecte a la que ve del sortint (land), que és dispersada. Això permet al fotodíode convertir la informació òptica al codi binari: es dona valor 0 tant a la successió de sortints (lands) com a la successió de no sortints (pits). Es dona el valor 1 si es produeix un canvi de superfície en el sentit que sigui: tant pit-land, com land-pit. Un cop interpretada la senyal digital, la envia a un conversor D/A (anomenada també DAC) (digital-analògic) que transforma la senyal elèctrica (analògica). Aquesta senyal de sortida serà enviada als equips que tinguin que amplificar-la, processar-la o convertir-la novament en pressió sonora per poder sentir-la . El secret per l´alta capacitat en una superfície igual a la dels CD és que els pits de les dades en un DVD estan separats 0,74µm en front als 1,6µm (microns) d´un CD, d´aquesta manera les pistes s´ajunten passant dels 0,83µm als 0,4µm o 0,44µm d´un DVD. Per llegir aquests pits més petits i pistes més atapaides, el DVD fa servir un làser vermell amb una longitud d´ona d´entre 635 i 650 nanòmetres. Les unitats de CD-ROM utilitzen un làser infraroig de 780 nanòmetres. Tot això dona lloc a la possibilitat  de fer fins a 4 vegades més marques que en un CD, és a dir, a major densitat de dades, o el que és el mateix, major capacitat. Una altra avantatge dels DVD és que poden emmagatzemar informació en ambdues cares del disc i a demés cada cara pot tenir dues capes amb lo qual es multiplica per quatre la ja de per si gran capacitat d´aquest dispositiu.

Reutilització, alternatives i canvi d´hàbits en la utilització de discs compactes

Els CD i DVD que han deixat de tenir interès poden ser intercanviats en algunes botigues de segona mà. També poden donar-se a biblioteques i organitzacions no governamentals. De totes maneres, el més interessant seria que valoréssim l´interès per un determinat material audiovisual abans d´adquirir un DVD o CD. En el cas de la música existent, la possibilitat d´utilitzar les descàrregues de cançons des de la xarxa d´internet i gravar-la en format MP3 en un IPOD o similar. En el cas de les pel·lícules, un videoclub podria ser una bona alternativa a la d´adquirir pel·lícules si simplement són per visualitzar una vegada. Algunes biblioteques públiques ja incorporen la possibilitat de prestar pel·lícules en DVD i música en CD.

Un bon mètode per no rebutjar els CD és utilitzar CD regravables. El CD regravables permeten prolongar la seva vida útil, entrant i treient dades totes les vegades que sigui necessari. Les dades antigues es poden borrar i el CD es pot utilitzar una altra vegada.

També es poden utilitzar per altres usos, per exemple decoratius. No obstant, el que fa això és retardar durant un temps l´arribada dels CD a les deixalleries.

En l´actualitat hi ha d´altres maneres diferents de guardar dades de manera temporal, ens referim als llapis o sticks de memòria USB. Amb aquests és possible emmagatzemar les informacions actualitzades moltes vegades sense produir deixalla. Avui dispodem doncs de tecnologia per només utilitzar els CD només si és realment necessari. En el cas dels DVD regravables el problema és similar. A part de la problemàtica ambiental seria aconsellable valorar si no pot emmagatzemar-se temporalment en un disc dur, quan es tracti d´informació temporal.

Sabies que...?

CD són les inicials de Compact Disc i DVD les de Digital Versatil Disc.

Al nostre país existeixen 3 empreses que fabriquen CD ubicades as Barcelona, Saragossa i Bilbao. A Barcelona s´ubica una de les més importants al nostre país i produeixen uns 2,5 milions de discs al mes, amb altres paraules, 1 disc cada 1,7 segons.

La multinacional japonesa Sanyo ha desenvolupat un CD biodegradable que utilitza com matèria primera el blat. El nou disc ha rebut el nom de “MildDisc”. El CD i la caixa estan fets completament de midó derivat de la resina de blat (àcid polilàctic), que es converteix en aigua i diòxid de carboni després de 50 anys, una alternativa que redueix considerablement l´impacte mediambiental d´aquest tipus de productes. L´impresió de les cobertes, la cobertura i els materials reflectants són els mateixos que els utilitzats per produir DC convencionals, encara que aquests materials representen tan sols entre l´1 i el 3% del “MildDisc”. S´especula que la demanda dels “MildDisc” podria arribar als 10.000 milions d´unitats anuals però de moment la seva comercialització és de pura imatge i només al Japó. Encara que amb la fabricació d´aquest CD s´utilitza uns 85 grans per cada CD, o sigui, una sola espiga de blat per cada 10 unitats, argumenten que no és rendible per a la seva venta fora del Japó. Els tècnics de Sanyo estimen que per satisfer la demanda esperada (de moment pur rentat d´imatge) es requereix el 0,1 % del cultiu anual mundial d´aquest cereal.

Entre 1983 i 2002 es van vendre 26.000 milions de CD arreu del món.

Altres multinacionals han desenvolupat un nou producte anomenat Blu-ray Disc (BD-ROM), que ja es planteja com a substitut del DVD de policarbonat actual i que consisteix en un disc de 12 cm com els tradicionals de CD, però fet a base de paper. Sens dubte una alternativa molt menys impactant que la dels discs de policarbonat, especialment en el moment del seu reciclat. La clau d´aquest nou disc és el tipus de làser utilitzant per llegir i escriure des de i cap al disc. Els lectors de CD o DVD convencionals utilitzen un làser vermell, mentre que aquesta nova tecnologia n´utilitzarà un de blau-violeta per la transferència de dades. Un làser molt més precís, que no necessita que els discs siguin tan gruixuts com els actuals per emmagatzemar informació. Una única capa de paper pot emmagatzemar més de 25 Gb d´informació, que correspon per exemple, a dues hores de vídeo d´alta definició estàndard. Una altre avantatge  extra del BD ROM o disc de paper Blu-ray, és que poden ser fàcilment destruïts amb una tisora o navalla, un mitjà de seguretat ideal per les companyies interessades en que la seva informació no arribi a mans extranyes. El Blu-ray ja es comercialitza actualment en varies marques, al Japó i Corea del Sud amb equips de DVD gravadors de diversos fabricants. Es calcula que el disc BD ROM tindrà una durabilitat d´entre 10 i 15 anys.

Aproximadament 100.000 CD queden obsolets cada mes i van a parar a l´abocador i incinerats perquè simplement, les dades que tenien han deixat de ser útils perquè han caducat.








Minis en galegoFrançais
 - Pla de Ramassar 30, 08402 Granollers - Tel 93 846 71 85 - Fax 93 846 41 59